|  |
 |
Les primeres cases del barri del Carmel daten de 1875. Eren segones residències de l’època de ciutadans de Gràcia, Barcelona, la Sagrera i del Poblenou. A finals del segle XIX, el Carmel esdevingué un famós indret d’esbarjo.
Fins als anys trenta, ja en el segle XX, el Carmel va ser el clàssic barri de cases amb hortets, però l’arribada en massa de la immigració procedent de diferents llocs d’Espanya va fer canviar completament la fesomia del barri. A finals de la dècada dels quaranta i durant els cinquanta, el barri es va anar omplint de barraques i sovintejà l’autoconstrucció sense permís municipal. Durant els anys seixanta, les immobiliàries, emparades en la no actuació de l’Administració, imposen un paisatge de grans blocs de pisos, construïts sovint sense criteris de planejament urbanístic, ubicant cases de veïns en carrers sense asfaltar, molt costeruts i sense una correcta comunicació amb la resta de Barcelona. Un exemple d’això és l’anomenat "barri de les escales" que s’estén entre els carrers Santuari, Calderón de la Barca i Llobregós.
En la dècada dels setanta, l’afany lucratiu immobiliari porta a aprofitar els desnivells per construir més pisos dels permesos, en forma de soterranis excavats directament en la muntanya. S’ocupa totalment l’espai sense cap mena de planificació, arribant a casos com el del carrer Sigüenza a on hi havia un barranc d’una vintena de metres de fondària.
Amb l’arribada de la democràcia, l’Ajuntament de Barcelona, conscient de la necessitat d’una lògica urbanística coherent i sensible a les necessitats i reivindicacions dels veïns i veïnes del Carmel, posa en marxa un important procés d’inversió i millores al barri. L’aprovació dels PERI del Carmel, Bové – Passarell, La Taxonera i Llobregós – Hortal permeten posar en marxa l’eradicació del barraquisme i la dignificació urbana d’aquest important espai de la ciutat.
La urbanització generalitzada de carrers i, posteriorment, la reurbanització amb ampliació de voreres, plantació d’arbrat i renovació de mobiliari urbà, així com la construcció d’aparcaments i la instal·lació d’escales mecàniques per facilitar l’accés als carrers amb més desnivell, modifiquen de nou la fesomia del barri millorant la qualitat urbana i la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
|
| |
Notícies
